Taller de Mindfulness

Taller de Mindfulness

La vulnerabilitat a l’estrès a la qual els professionals de la salut estan exposats, posa de manifest la necessitat de conèixer i practicar tècniques que els ajudin a prevenir el “burnout”, l’ansietat, la irritabilitat o la depressió. El Mindfulness és un conjunt de tècniques que tenen el seu origen en la tradició meditativa oriental i que poden considerar-se, en part, com un entrenament de l’atenció i de l’equilibri mental i emocional. En l’àmbit psicoterapèutic present les podem trobar com una tècnica més dintre de paquets terapèutics més amplis o com un tractament únic per exemple en el Programa de Reducció de l’Estrès basat en Mindfulness (Kabat-Zinn, 1982; 1990) o la Teràpia Cognitiva Basada en
Mindfulness (Segal, Williams, & Teasdale, 2002). Les tècniques pròpies del Mindfulness tenen l’objectiu de potenciar la capacitat per parar l’atenció de manera intencional al moment present, i a més, fer-ho amb una actitud d’acceptació, és a dir, no avaluativa, per tal de reduir l’estrès i augmentar el benestar psicològic.

Destinataris/ Requisits d’admissió:
Aquest taller està dirigit a adults, professionals de l’àmbit de la salut i a estudiants d’últim curs interessats pel tema, que volen conèixer la tècnica i les seves aplicacions bàsiques.

Dates: 19 i 26 de març i 2 i 9 d’abril de 2019.

Horari: 18:00h. a 20:00h.

Lloc: Filial del Vallès Occidental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Josep Renom, 17-21, Sabadell.

Objectius:
1. Reduir l’estrés i la simptomatologia associada.
2. Reduir els nivells d’ansietat, les rumiacions cognitives i la tensió corporal.
3. Practicar i entrenar les tècniques bàsiques de Mindfulness, orientades a desenvolupar la concentració, la relaxació, la consciència i l’actitud no avaluativa.

Metodologia:Fonamentalment pràctica, amb tasques a realitzar durant la classe, exemples d’aplicació i practiques en grup dels exercicis durant l’activitat docent.

Professor:
Dr. Albert Feliu.
Psicòleg sanitari, doctor en psicologia i investigador postdoctoral de la Unitat de Docència, Investigació i Innovació del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. Forma part del Grup de Recerca Psicològica en Dolor Crònic i Fibromiàlgia (AGORA) i de la “Red nacional de Investigación en Actividades Preventivas y Promoción de la salud (redIAPP) i ha desenvolupat la seva activitat professional en el context de la investigació en psiquiatria (Trastorn Límit de la Personalitat i trastorns depressius) i del dolor crònic (fibromialgia). Instructor de mindfulness en poblacions clíniques i en professionals de la salut, ha publicat més d’una quinzena de treballs científics sobre les aplicacions del mindfulness en salut mental i dolor crònic en revistes d’impacte internacional.

Inscripcions:
Es faran mitjançant el següent enllaç:

http://inscripcions.academia.cat/form.php?id=988

Quota:
Socis 40 €
No Socis 56 €
Estudiants 48 €
Auxiliars Infermeria 48 €

Secretaria de la Filial del Vallès Occidental:
De dilluns a divendres de 10:00 a 14:00 hores. Dimarts i dijous de 15:00 a 18:00 hores

Telèfon: 93 748 43 98
Correu electrònic: vallesocci@academia.cat
Web: http://webs.academia.cat/filials/voccidental/index.php

“Update Psicogeriatría: Trastorno Bipolar en el anciano”

“Update Psicogeriatría: Trastorno Bipolar en el anciano”

Viernes, 5 de abril de 2019 – L’Acadèmia de Ciències Mèdiques
9:00 – 9:15: Recogida de documentación.
9:15 – 9:30: Presentación de la jornada
Narcís Cardoner. Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (SCPiSM)
9:30 – 10:15: ¿Existe el trastorno bipolar de inicio en la senectud? Aspectos clínicos del
trastorno bipolar en el anciano.
Anna Catalan. Psiquiatra. CSMA Sabadell Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell.
Jorge Cuevas Esteban. Psiquiatra. Coordinador Unitat Aguts i Urgències. Hospital Germans Trias i Pujol.
Badalona.
10:15 – 11:00: Cognición y trastorno bipolar.
Sonia Quiñones. Neuropsicologa. Servicio de Psicogeriatria. CASM Benito Menni. Sant Boi de Llobregat.
Pilar Azpiazu. Psiquiatra. Jefe de servicio de Psicogeriatria. CASM Benito Menni. Sant Boi de Llobregat.
11:00 – 11:30: Descanso café.
11:30 – 12:15: Diagnóstico diferencial en el trastorno bipolar del anciano.
Manel Sanchez. Psiquiatra. Subdirector médico. Coordinador área hospitalización. Hospital Sagrat Cor.
Martorell.
12:15– 13:00: Especificidad del tratamiénto farmacológico en el anciano.
Marc Valenti Ribas. Psiquiatra. Unitat Trastorns Bipolars i Depressius. Hospital Clinic. Barcelona.
13:00 – 13:45: Terapia Electroconvulsiva en el espectro bipolar del anciano.
Maria Iglesias. Psiquiatra. Unidad Agudos. Responsable TEC. Hospital Germans Trias i Pujol. Badalona.
13:45 – 14: Debate y cierre del Update.
* Actividad gratis para socios/as de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (No socios: 10€)

    Cuando tu terapeuta no escucha

    Cuando tu terapeuta no escucha

    El diagnóstico en psiquiatría y psicología es una tarea difícil. Tanto es así que permite múltiples debates que enfrentan distintas formas de entender la salud mental (para, por cierto, jamás alcanzar el consenso).

    Pero, pese a ello, los profesionales en muy pocas ocasiones ponemos el foco sobre el cómo llevamos a cabo el proceso diagnóstico y el posterior enfoque terapéutico.

    Preguntas como “¿cuál es la participación de las personas en su propio diagnóstico?” o “¿qué información comparto con mi paciente?” no suelen ser tenidas en cuenta y pocas veces son objeto de atención por nuestra parte.

    Actualmente, en nuestra formación como psiquiatras y psicólogos, se esmeran en ofrecernos algoritmos diagnósticos que nos llevan a guías complejas que nos dicen qué debemos hacer (si os interesan las guías clínicas, os dejo este enlace a una publicación que hice recientemente con mi opinión al respecto). Pero pierden muy poco tiempo en enseñarnos el cómo.

    Y tras años de formación, una vez reconocidos como terapeutas, creyendo saber qué hacer (aunque desconozcamos cómo hacerlo) nos lanzamos a la práctica clínica con la confianza puesta en que los resultados llegarán aplicando nuestras guías.

    Mientras tanto, nuestros pacientes han aprendido, se han vuelto exigentes, quieren datos para comparar, quieren números, ¡incluso quieren poder calificarnos y establecer rankings!

    Es imposible que no surjan conflictos cuando ambos paradigmas se enfrentan. Por un lado, psiquiatras convencidos de saber qué necesita el paciente (y por lo tanto, poca disposición a escuchar al paciente y a tenerlo en cuenta) y por otro, pacientes expertos y exigentes (esos que compran por Amazon después de estudiar revisiones, analizar comparativas y leer cientos de valoraciones de usuarios).

    Obviamente, saltan chispas.

    Como estoy convencido de que el cómo sí importa (y que es el factor clave en nuestro éxito como profesionales), os iré presentando en las próximas semanas una serie de tips dirigidos a pacientes (que también incorporan reflexiones dirigidas a profesionales) para tratar de encontrar el camino hacia un buen diagnóstico y tratamiento. (Actualizado Tip 1).

    Cabe destacar que tanto el título del post como el esquema de sugerencias a los pacientes está tomado del libro “When doctors don’t listen” (Wen y Kosowsky, 2014) de recomendada lectura para cualquier profesional de la salud.

    • Tip 2. Introducete en el proceso de razonamiento de tu terapeuta.
    • Tip 3. Participa en tu propia exploración.
    • Tip 4. Haz el diagnóstico diferencial junto a tu terapeuta.
    • Tip 5. Participa en el proceso de toma de decisiones.
    • Tip 6. Realizad sólo las intervenciones razonables.
    • Tip 7. Utilizad el sentido común.
    • Tip 8. Involucrate en el proceso curativo.

    “En casa de herrero cuchillo de palo”

    “En casa de herrero cuchillo de palo”

    El perquè

    Els metges, paradigma de les professions vocacionals i de l’alt grau d’exigència en l’exercici de la seva professió, disposen d’una excelent formació biomèdica que, no obstant, sovint oblida una part important de les dificultats que la pràctica assistencial comporta. El maneig de les reaccions emocionals (tant dels pacients com les pròpies) i de l’estrès laboral són habituals fonts de malestar, que en ocasions empitjoren no només la qualitat assistencial sino la pròpia salut mental del metge. Els espais de reflexió sobre la pròpia praxi i les dificultats en la relació metge-pacient, així com en la relació amb altres metges i professionals de la salut, esdevenen claus per millorar la manera en que es tracta, més enllà de la tècnica, als pacients. El maneig de les reaccions emocionals i l’estrès esdevé, doncs, clau per poder desenvolupar una pràctica mèdica saludable.

    L’objectiu

    Aquest taller pretén ser una “caixa d’eines” útils per ajudar al professional de la salut a millorar la vivència de la seva feina, no només de cara a fer-la més satisfactòria sino, molt especialment, a desenvolupar habilitats per prevenir l’estrès laboral, el desgast emocional i el burnout. També està destinat a millorar les habilitats comunicacionals en la seva interacció amb els pacients, amb altres especialistes i professionals de la salut.